Per reforçar aquesta dimensió nostàlgica, el film es va rodar en analògic (16mm). El gra, la textura i les variacions de color pròpies d’aquest format aporten una sensació de memòria viva, imperfecta i emocional, molt vinculada a la mirada infantil i a records o somnis idealitzats.

Sobre aquesta base orgànica s’hi integren intervencions de tècnica mixta, combinant dibuix tradicional i animació. Aquests elements visuals introdueixen capes de fantasia que amplien el món interior de la protagonista i fan visible i real tot allò que imagina. El resultat és un univers on realitat i imaginació conviuen de manera fluida, mantenint sempre la coherència estètica amb el to del relat.